Vés al contingut

Llengua

Gorja del Clop

Lola Badia ens avisa dels perills de prendre decisions filològiques sense controlar la llengua original de l'escriptor. En l'edició de la famosa Cançó d'opòsits (poema XV) de Jordi de Sant Jordi, el vers 39 «e lo fons gorch aygua sus port me par» («i el gorg profund em sembla aigua dalt del port») només planteja problemes si hom desconeix que en català i en occità el terme port es pot referir a un port de muntanya, accepció absent en italià. A la fotografia, «un gorg profund»: la Gorja del Clop, a la Ribera Salada (Solsonès).

Categoria

Jaume Roig, l'autor de l'Espill (escrit vers 1460), és un escriptor intel·ligent que quan escriu ho té tot pensat i és capaç d’arrencar-nos un somriure amb les nombroses bromes lèxiques que ens proposa. Així, la somera de l’episodi de l’entrada de Jesús a Jerusalem el diumenge de Rams fa riure per la gran animalada que Jaume Roig deixa anar sobre la pobra bèstia...

Categoria

La feina de reeditar textos (mèdics) medievals de vegades ens proporciona lectures que ens inciten a l’exclamació o a la sorpresa. Els editors més antics han comès errors de lectura flagrants, que podem justificar perquè la majoria no tenien formació filològica, i que nosaltres ara podem esmenar perquè comptem amb instruments de treball molt més moderns. També es podria donar el cas que la mala lectura fos producte dels prejudicis morals d’època, que no els permetien llegir un sintagma que a nosaltres ja no ens escandalitza.

Categoria

Arnau de Vilanova va escriure en llatí el Regiment de sanitat per al rei d’Aragó (1305-1310), pensant en les malalties de Jaume II. El text va ser traduït poc després al català pel seu cirurgià major, Berenguer Sarriera, a instàncies de la reina Blanca, i és un dels textos mèdics més importants de l’occident llatí: se n’han conservat molts manuscrits llatins i se’n van fer traduccions a diverses llengües vernacles, prova irrefutable de la seva utilitat pràctica i del seu èxit.

Categoria
Royal MS 15 D II, f 131r (detail), England, c 1310

Fent l'edició crítica dels Cent noms de Déu de Ramon Llull, Simone Sari ha topat amb un passatge que presenta una lectura dubtosa sobre allò que passarà el dia del judici als qui no honren Déu: no podran "grisejar", és a dir, els cabells no se'ls tornaran grisos. En aquest article ens explica què vol dir aquesta lliçó, d'on prové i quin valor té en el conjunt de la tradició textual dels Cent noms.

Categoria
Jesús i els fariseus (The Morgan Library MS M. 8 fol. 149r, vers 1511)

En les tasques de preparació de l'edició dels Mil proverbis de Ramon Llull per a la NEORL, hem trobat una paraula mai registrada fins ara en cap diccionari de la llengua: despregar.

Categoria
Calces medievals d'home

Al cap. 153 (paràgraf 4) del Llibre de contemplació de Llull, els manuscrits presenten una curiosa discrepància: allà on el més antic diu causes, els altres diuen cases. Què deu ser el que en realitat va escriure Ramon?

Categoria
Puça de mar

Acabem de descobrir una forma del mot puça que havia quedat amagada en els antics manuscrits del Llibre de contemplació de Ramon Llull.

Categoria