Universitat

Etiquetes: 
ensenyament

El segle XIII és el de l'organització i desenvolupament de les universitats. Els grans centres universitaris de la cristiandat són París, Oxford i Bolonya, als quals acudeixen estudiants i professors de tot Europa. A la Corona d'Aragó, el més rellevant és Montpeller; la universitat de Lleida, la primera del Principat, va ser fundada el 1300. Cal advertir que, a l'edat mitjana, no es distingien de manera absoluta els graus de l'ensenyament; així doncs, molt sovint, el secundari, o fins el primari, s'impartia a la universitat (facultat d'arts) o era controlat des d'aquesta.

L'ensenyament bàsic s'obté a la facultat d'arts, la més nombrosa, on s'estudien les arts liberals, propedèutiques per a qualsevol altre estudi; tanmateix, a partir de mitjan segle XIII, l'estudi d'Aristòtil i de la seva Metafísica i Física hi acaba adquirint un gran relleu. S'estudiava arts entre els catorze i els vint anys; al cap de dos anys s'obtenia el batxillerat i, al final dels estudis, el doctorat.

Posteriorment hom podia estudiar medicina o dret (civil i canònic), entre els vint i els vint-i-cinc anys. La teologia, veritable cim dels estudis universitaris medievals, requeria uns quinze o setze anys d'estudis i l'edat mínima per doctorar-s'hi girava al voltant dels trenta-cinc anys.

La universitat medieval organitzava el saber mitjançant l'escolàstica.