De matrimoni

Instàncies de l'anotació

El Romanç s’inicia amb la presentació de la vida dels pares de Blaquerna des d’abans del seu matrimoni i just fins abans del naixement del protagonista. Llull planteja una ficció en què desenvolupa narrativament un nou model de santedat que, al llarg del segle XIII, l’Església havia fixat mitjançant la canonització de quatre laics casats —Homebò de Cremona (†1197), Elisabet d’Hongria (†1234), Eduvigis de Silèsia (†1243) i el rei Lluís de França (†1270)— i que s’havia plasmat en alguns relats hagiogràfics àmpliament divulgats —com els de sant Aleix o el ja esmentat sant Homebò. Evast i Aloma són uns laics, que, sense renunciar a les seves responsabilitats patrimonials i matrimonials (§ 1-3), se santifiquen mitjançant la pràctica activa de la caritat, des del mateix dia de les núpcies (§ 8, 10-11), i donen exemple als habitants de la seva ciutat (§ 14). Ser sant, doncs, ja no implica necessàriament consagrar-se a la vida religiosa, apartar-se del món i renunciar als béns materials i a la sexualitat. Al contrari, el treball és entès com una via de santificació, fins i tot si implica el tracte amb els diners (§ 12), i es desenvolupa una moral sexual, basada en la continència, que fa compatible la procreació (§ 15) i la vida espiritual (Vauchez 1987).