Nastàsia dix a Natana: —Filla, en esta ciutat ha un asalt donzell...
Sembla que Natana —que no perd mai de vista l’ordre de les intencions— està a punt de vèncer en la disputa amb la mare. Nastàsia, però, conscient tant del debilitament de la seva tesi com del potencial de la cogitació d’acréixer la voluntat, canvia l’estratègia, i el que fa és girar la vista a l’exterior i seure a la finestra. El gest és remarcable perquè, encara que la dona finestrera era un tòpic recurrent en la literatura del moment, és sorprenent que Llull se’n serveixi; a l’edat mitjana, finestrejar era considerat moralment reprovable en les dones per l’ociositat i l’exposició pública que comportava. Aquest rebuig de les dones finestreres queda recollit en diverses obres d’autors catalans del XIII i del XIV.
El mateix Llull utilitza el motiu de la dona finestrera en un exemple del Llibre de meravelles (Llull 2017: 192, capítol 35 § 3):
En una ciutat havia un rei qui era molt luxuriós. Una dona d'aquella ciutat s'ornava e es pintava com mills podia e estava a la finestra totes les vegades que el rei passava per aquella carrera on era l'hostal on la dona estava. Aquella dona se mostrava al rei per tal que la cobejàs al delit carnal.
Francesc Eiximenis, en Lo libre de les dones, hi fa referència en diversos passatges: "Mas què direm de les dones presens que es fan dir dones del temps, dones de la guisa, e dones de la verdura, e dones de la cort, [...] qui tan volenter finestregen cant passen cavallers [...]" (Eiximenis 1981: I, 88); "[...] car dona finestrera ni préssec amb costera no porà molt durar, segons que diu l'eximpli comú" (Eiximenis 1981: I, 32).
Bernat Metge, en el llibre III de Lo somni, posa en boca de Tirèsies un reguitzell de reprovacions contra les dones i condemna aquest costum de mirar per la finestra quan fa referència al tipus de saber que les mares ensenyen a les filles (Metge 1999: 138, llibre III § 14):
[...] en qual manera sabran enganar llurs marits, reebre lletres dels amadors, respondre aquelles, estar en les finestres comportant los modorros qui els van detràs, anar ab bon donari, haver bell gest, tenir secret qui es volran en llurs cases fenyent-se malaltes per tal que el llit del marit los romanga franc, e altres mals infinits.
Diversos refranys insisteixen en aquesta percepció negativa de la dona finestrera: “Dona finestrera, dona malfenera”, “dona finestrera, no farà llarga tela”, “noia finestrera, se cansa d'esser soltera”, “ni dona finestrera, ni vinya prop de carrera” i “vinya vora de carretera, hort vora de ribera i dona finestrera, no t'agradin gaire” (cf. DCVB, s. v. "finestrer").