Natana e totes les dones qui havien veu a elecció foren en lo capítol per elèger abadessa…

Mitjançant un joc de paraules amb els dos sentits de major i menor, Natana remarca el rol ordenador i exemplar del superior d’un orde religiós. La protagonista vol fer veure a les monges la transcendència d'una elecció, que també remarca l'ermità del Llibre de meravelles:

L’ermità dix a Fèlix que es meravellàs e que ploràs e planyés lo mal e la descordança que es segueix per malvada elecció, car si fos feta bona elecció e vera, molt de bé fóra que no és, e molt de mal és que no fóra (Llull 2017: cap. 112, § 10, p. 533).

La imatge escollida per il·lustrar el paper de l’abadessa respecte de les monges és la del pastor i el ramat. La metàfora, que prové de l’Antic Testament, és molt present en la producció lul·liana. De fet, Blaquerna mateix la utilitza en el discurs que pronuncia immediatament després de ser elegit bisbe:

Voluntat és de vosaltres, senyors, que jo sia vostre pastor. […] Pus volets que sia bisbe, ajuda e consell vos deman com m’ajudets a ésser pastor e a guardar mes ovelles. […] Totes aquestes coses sien meses en escrit per tal que pusca encercar en ma ànima si en aquesta església portaria nulla cosa millorar ni ordenar a honor de Déu a donar bon exemple als hòmens llecs, qui pequen moltes vegades per lo mal exemple que han de llur pastor e de sos companyons (cap. 68, § 1, p. 321-322).