Respòs Blaquerna dient que fe hi perdria sos mèrits si l'enteniment demostrava los articles…

Blaquerna suggereix que la fe perd el mèrit si es demostra racionalment, i s'alinea, en insinuar-ho, amb els plantejaments de l'Església, la posició de la qual s'expressa en la cèlebre sentència de Gregori el Gran: "Fides non habet meritum, cui humana ratio praebet experimentum" ('La fe a la qual la raó humana dona evidència no té mèrit'). 

No és només al Blaquerna que emergeix la citació, que Llull repeteix en altres obres per fer palès que és ben conscient que la posició general de l'Església no encaixa amb els seus plantejaments. És especialment clar en el títol d'un dels seus escrits: Liber in quo declaratur quod fides sancta catholica est magis probabilis quam improbabilis ('Llibre en què es declara que la fe catòlica és més probable que improbable').

Que la proposta del beat no s'alinea amb la de Gregori el Gran també queda clar durant el discurs de Fe, que pretén empènyer Blaquerna a abandonar el seu prejudici i a assumir, d'acord amb una ideologia pròpiament lul·liana, que fe i raó són complementàries. 

Fe remarca que, per bé que per convèncer els infidels calguin "raons e demostracions necessàries", la seva actuació no és prescindible, perquè l'enteniment sol no pot accedir a tots els misteris de Déu. En altres paraules, sosté que ella és tan necessària com el seu germà, perquè, de fet, el reforça: "Car aitant com l'enteniment pot pujar més a ensús per entendre los articles, d'aitant pusc jo sobrepujar més a ensús sobre l'enteniment e creu ço que ell no pot entendre".