De voluntat

Natana culmina els seus ensenyaments entorn de les potències de l’ànima racional amb un sermó sobre la voluntat. La subtilitat amb què s’expressa l’abadessa és reprovada per una de les monges, que, d’acord amb la creença medieval que “hom és pus noble, e pus fort, e pus sàvia criatura que fembra” (Llull 2017, VIII, 48, § 5, p. 273), planteja “que no era lleguda cosa que a fembra fossen dites tan subtils paraules” (cap. 39, § 2, p. 202).

La protagonista femenina del Blaquerna, que representa la intel·ligència (Badia 1981: 27), reprova la monja, sabedora que l'intel·lecte de les dones té les mateixes capacitats que el dels homes i que, per tant, si la religiosa protesta no és perquè no tingui la capacitat d’entendre, sinó perquè no vol esforçar-se a pensar.