—Sényer —dix lo joglar—, pus tan fort vos fets mantenidor de valor, vull que em digats què és valor...

Blaquerna defineix valor com "valença de virtuts contra vicis" (cap. 48., § 3, p. 220), i especifica quines virtuts són "sots aquesta valor" (cap. 48., § 3, p. 220). N'esmenta algunes que formen part de la cultura pròpiament cavalleresca i cortesana: "llarguea" (generositat), "ensenyament" (cortesia, educació), lleialtat. Al costat, però, n'addueix d'altres que poden considerar-se tant des d'un punt de vista laic com clerical: humilitat, mesura, "coneixença" (seny). Alhora, menciona la pietat, que només pot ser entesa en termes religiosos, com a devoció per a les coses santes. Sigui com sigui, Llull les redueix totes al septenari canònic de virtuts del catecisme: les tres teologals, fe, esperança, caritat; i les quatre cardinals, justícia, prudència, "fortitudo" (fortalesa), temprança.