Accídia

L'accídia o peresa és un dels set pecats mortals. No s'ha d’identificar simplement amb la mandra, que podria ser considerada un pecat venial. Es tracta més aviat d'un estat d'esperit que incapacita per fer res de bo, ni tan sols per desitjar el bé o per alegrar-se que altres el facin.

Així la descriu Llull a la Doctrina pueril (cap. 63): “Accídia és tristícia d'ànima agreujada del bé de son proïsme”. I també al Llibre de virtuts e de pecats (sermó 5): “Peresa és hàbit per lo qual hom peresós no ha plaer en fer bé a si mateix ne a son proïsme; e ha plaer con s'esdevé mal a son proïsme e ha desplaer quan li esdevé bé”. Giovani de San Geminiano precisa: “L'accídia altera el coneixement sensible, per la qual cosa és similar a la son, que fa restar adormit i no adonar-se de la feblesa pròpia”.

En termes mèdics, l'accídia és descrita com a malenconia.