Complexió

A l'edat mitjana es concebia la matèria composta de quatre elements (aigua, aire, foc i terra), amb unes qualitats pròpies (el foc, per exemple, era calent per si mateix) o apropiades (a més de calent, el foc era sec per la secor que la terra li conferia), que es manifestaven fisiològicament com a quatre humors, fluids bàsics constituents de tots els éssers vius: sang, flegma, còlera o bilis, melangia o bilis negra. Els humors es reflectien en les quatre complexions temperamentals, segons quin predominés en la natura d’una persona: sanguínia, flegmàtica, colèrica, malenconiosa.

Ramon Llull identifica aquestes complexions a la Doctrina pueril (Llull 2005: 205, cap. 78 § 5-6):

Les complexions són quatre, ço és a saber, còlera, sang, fleuma, malenconia. La còlera és del foc, la sang de l’àer, la fleuma de l’aigua, la malenconia és de la terra. La còlera és calda per foc e és seca per la terra; la sang és humida per l’àer e és calda per lo foc; la fleuma és freda per l’aigua e és humida per l’àer; la malencolia és seca per la terra e és freda per l’aigua. On, con aquestes complexions són desordonades, adoncs los metges obren com les pusquen ordonar, cor per lo desordonament d’aquelles és hom en malautia.

Fill, en cascun home són les quatre complexions damunt dites, mas cascun home és jutjat a una complexió més que a altra, e per açò los uns hòmens són colèrics e los altres sanguinis e los altres fleumàtics e los altres malencòlics.