Hores

A l’edat mitjana, el dia es dividia en 24 hores, 12 de diürnes i 12 de nocturnes, que tenien una durada variable depenent de les estacions, ja que es calculaven segons la sortida i la posta del sol. Set d’aquestes hores eren les anomenades hores canòniques, en les quals els clergues havien de resar determinades pregàries de l’ofici diví: les matines es resaven quan encara era de nit, cap a les tres de la matinada, però moltes vegades es resaven just abans de prima; la prima o laudes, cap a les sis; la tèrcia, cap a les nou del matí; la sexta a migdia; la nona, cap a les tres de la tarda; les vespres, cap a la posta, cap a les sis de la tarda; finalment, les completes, abans d’anar a dormir, cap a les nou del vespre. Les fraccions se solien denominar mitja tèrcia, intermèdia entre la tèrcia i la sexta, és a dir, cap a quarts d’onze; mitja sexta, cap a quarts de dues; i mitja nona, cap a quarts de cinc.