Raons necessàries
En el sistema de Ramon Llull, l'Art, són els arguments que demostren irrefutablement que els misteris de la fe cristiana (la Trinitat, l'Encarnació, etc.) són imprescindibles en l'única concepció possible de Déu i presents en la mateixa estructura de la realitat, del cosmos, el qual seria imperfecte sense ells. Aquests arguments han de ser acceptats necessàriament si, d'una banda, no es vol contradir la premissa acceptada per les tres religions monoteistes que Déu ha de reunir en ell mateix el màxim grau de perfecció concebible (són les anomenades dignitats divines); i de l'altre, no es vol contradir una cosa evident i en la qual creients i infidels estan d'acord, com és l'univers. Encara que les raons necessàries poden interpretar-se com a simples arguments de congruència, tanmateix, per considerar-les amb justícia, cal fer-ho com a part integrant de la vasta estructura ontològica i analògica de l'Art.
Vegeu una raó necessària sobre l'existència de resurrecció que, en el fons, és també una demostració de la transcendència: Déu ha d'haver creat l'home immortal perquè, altrament, podríem concebre l'existència d'un Déu millor que hagués creat un ésser immortal. És un passatge del Llibre del gentil e dels tres savis (vers 1274, I, 1, flor 8; NEORL II, 20-21):
En natura se covenen granea e poder, cor per natura un gra de sement retorna l'herba o l'arbre de son llinatge; mas, emperò, no retorna aquell arbre mateix, mas altre arbre. Açò mateix se segueix de la generació dels hòmens e de les bèsties e de les aus, cor per natura ix un home d'home e de fembra per generació, e una bèstia d'altra, mas no retorna aquell home mateix qui mor, ni aquella bèstia mateixa, ans altre home e altra bèstia. On, si natura hagués tan gran poder que aquell home mateix e aquella bèstia mateixa e aquell arbre mateix qui mor pogués retornar viu, major poder hagra que no ha. On, si Déus no ressuscitava aquell home mateix qui mor, no demostraria que son poder fos major que el poder de natura; on, con son poder sia major que el poder de natura, si no faïa ço per què son poder fos vist major que cell de natura, seria contrari a son poder mateix [...].