desesperació, a esperança

El capítol 143 reprodueix la coneguda com a Lletra de reials costums, és a dir, la traducció catalana medieval de l'epístola XII.2 de les Familiars de Petrarca, conservada en dos manuscrits: Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 6 (B), i Madrid, Biblioteca Nacional de España, ms. 7811 (M). El text de Martorell és en general més a prop de M, i, tot i que conté molts errors, també aporta algunes lliçons millors que les dels dos testimonis de la Lletra; per això en pot ser considerat un testimoni més. S'han esmenat els errors mes evidents amb la Lletra, sempre tenint al davant els dos manuscrits de la traducció catalana i contrastant-los amb l'original llatí de Petrarca. En algun cas, per tal de facilitar la intel·lecció del text, he restituït la hipotètica lliçó original de la Lletra corregint errors comuns. Justifico en nota els casos no directament aparents. Si no s'indica el contrari, se cita la Lletra segons la digitalització i la transcripció de Stefano M. Cingolani del ms. M al portal Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc.

               Esmena a partir de Lletra: «e desesperació a sperança» (f. 75r).