Dels deu Manaments

“Dels deu Manaments” marca l’inici de la segona part del llibre II i reprèn la narració de la vida de Blaquerna, que havia quedat suspesa després “Del comiat”. Com els personatges de la novel·la cavalleresca, el protagonista s’endinsa al bosc a la recerca d’una experiència iniciàtica que el perfeccioni moralment. L’aventura que hi viu és paral·lela, però no idèntica, a la dels cavallers.

Tot al llarg dels nou capítols (42-51) que narren el periple pel bosc de Blaquerna, Llull proposa una visió nova de l’argument clàssic de la novel·la, i explica la història d’un jove ermità, no la d’un jove cavaller, que cerca en la forest una aventura singular i extrema, de caire espiritual (Llull 2016: 17).

El beat situa aquest relat en un bosc que és una barreja del bosc novel·lesc amb el del desert hagiogràfic. En el fons, l’operació reuneix dues tradicions que ja havien coincidit, perquè, com diu Le Goff, el désert-bosc de la novel·la cavalleresca és deutor del desert de les vides d’ermitans (Le Goff 1985).