Intenció

La primera intenció s'ha d'entendre com la causa final o objectiu. La segona intenció són els mitjans per aconseguir aquest fi. En invertir-les o confondre-les, l'home actua lliurement contra l'ordre natural, diví, la qual cosa és l'origen del pecat. La doctrina lul·liana de la primera i la segona intenció s'ha definit com la doctrina que dóna compte de la finalitat de l’home, formulada per Llull des de les obres més primerenques, com les adaptacions de l’obra d’Algatzell i el fundacional Llibre de contemplació.

(Extret de Maribel Ripoll, Llull 2013: 35)

La doctrina de les dues intencions és d’una importància cabdal per a Llull, el qual declara reiteradament que molts dels problemes del món provenen de confondre una intenció amb l’altra (el benestar material amb l’espiritual, etc.). La formulació més senzilla que en fa, essencial per al conjunt de la seva empresa i que repeteix en molts passatges, és la següent:

La final raó, ço és la principal raó per què Déus ha creat home, és per ço que home haja coneixença de Déu e am Déu. E la secundària entenció per que Déus ha creat home és per ço que home particip en la glòria ab Déu eternalment sens fi.

(Llull 1993: 96)

D’aquesta concepció en participen la major part de projectes de Llull —l’Art inclosa, evidentment—: tenen com a objectiu principal induir a conèixer i estimar Déu, un objectiu al costat del qual la salvació personal és secundària."

(Extret de Bonner 2012: 80-81)