Passions de l'ànima
Segons la psicologia escolàstica, les passions humanes són accidents de l'ànima sensible, que es defineixen en virtut de l'objecte extern al qual hom s'aproxima (moviment d'accessus) o del qual hom s'allunya (moviment de recessus), depenent de si l'objecte es percep com un enriquiment o com una amenaça. Aquests moviments s'expliquen per l'acció de dues potències de l'ànima sensible:
- La potència estimativa ofereix un coneixement ponderatiu dintre del procés d’aprehensió de la realitat a través dels sentits i de la imaginació. Aquesta potència determina la bondat o la malícia de l'objecte percebut.
- L'apetit sensible és la potència que procura les coses conveninents i refusa les inconvenients. A partir del judici de l’estimativa desencadena un primer moviment (impuls) de tendència o refús i alteracions subjectives (les passions). Dins l'apetit sensible es distingeixen dos àmbits apetitius fonamentals:
- Apetit concupiscible: definit per una tendència positiva o negativa.
- Apetit irascible: definit pels efectes de la tendència positiva o negativa, per la dificultat d'assolir un bé o de refusar un mal.
Esquema de les passions segons Tomàs d'Aquino
A la Summa theologiae Tomàs d'Aquino defineix un esquema de sis passions concupiscibles i cinc irascibles que es va convertir en una eina didàctiva i divulgativa d'abast general a la tardor de l'edat mitjana.
L’esquema de sant Tomàs ordena materials presos de l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil, que estudia i classifica els estats d’ànim favorables o contraris a la consecució de la felicitat (evitar els excessos, moderar els impulsos).
Les passions de l'apetit concupiscible
L'apetit concupiscible comprèn tres parelles de passions contràries:
- Amor / odi: apetència o rebuig per un objecte que l'estimativa considera un bé o un mal.
- Desig / aversió: tendència positiva o negativa mentre l'objecte resta allunyat.
- Plaer o delit / dolor o tristor: l’objecte afecta directament la sensibilitat perquè és present o és inabastable.
Les passions de l’apetit irascible
- Esperança / desesperança: resposta anímica davant de les dificultats que cal vèncer per assolir l’objecte.
- Audàcia (o ardiment), por (o temor, vergonya): resposta anímica quan les dificultats semblen invencibles. L’esperança causa l’audàcia, la desesperació causa la ira.
- Ira: reacció patològica de l’anima sensitiva aclaparada pel resultat negatiu de les tendències, que es presenta com un mal permanent. La tristor equival a la ira però vista com a passió concupiscible. En la tradició poètica es poden confondre tristesa i ira, també en els efectes fisiològics.
L’amor com a accident o passió de l’ànima sensitiva és interpretat com un error del procés de percepció que porta a la formació de les imatges en la imaginació i a la valoració que en fan l’estimativa i la cogitativa: en el moment de percebre una criatura del sexe contrari aquell que entra en el procés d’enamorament la copsa com si posseís unes qualitats superiors —bellesa, bondat— en un grau excels, més enllà del que és la criatura. L’excés de plaer en la percepció genera una imatge sobredimensionada: la persona estimada és percebuda, imaginada, valorada i recordada com si fos el summe bé. Això és un error que provoca alteracions físiques en les operacions naturals i vitals (no menjar, baticor, no dormir).