Correlatius

La doctrina dels principis es completa amb la dels ‘correlatius’, una articulació original de l’ontologia dinàmica de Llull. Els correlatius tenen els seu origen en un desplegament de la forma nominal dels verbs transitius: el participi present com a forma activa, el participi passat com a passiva i l’infinitiu com a nexe entre tots dos. D’aquesta manera, Llull feia general una doctrina que sant Agustí, per tal d’explicar el misteri de la Trinitat, havia aplicat als verbs que expressaven les activitats de l’ànima (‘coneixent’, ‘conegut’ i ‘conèixer’, ‘estimant’, ‘estimat’ i ‘estimar’, etc. ). Aleshores cada un dels principis de Llull, una vegada convertit essencialment en una força activa, es desplegava formant la tríada dels seus correlatius (‘Bondat’, per exemple, = ‘bonificatiu’, ‘bonificable’ i ‘bonificar’; ‘grandesa’ = ‘magnificatiu’, ‘magnificable’ i ‘magnificar’, etc.). Fins i tot Llull es va adonar que els lectors es podien alarmar davant d’un llenguatge aparentment excèntric i sense sentit! Però no era aquesta la qüestió; allò que Llull desitjava expressar mitjançant aquesta terminologia estranya i particular era un missatge de gran abast: com que Déu era infinitament actiu i fecund, les seves dignitats no podien romandre eternament ocioses i estèrils. A partir d’aquesta nova teoria, que esdevé el principi fonamental de la teologia de Llull, es podien deduir racionalment la Trinitat i l’Encarnació. D’altra banda, la teoria també era rellevant des d’un punt de vista filosòfic. Com a expressió d’una concepció dinàmica de l’ésser, el repertori dels correlatius posa en marxa tot l’edifici del sistema de Llull; mitjançant els correlatius fins i tot el món participava del ritme vital trinitari present a la creació de Déu. 

[Text extret de Qui és Ramon Llull?]

Taula de correlatius

1. Dignitats lul·lianes

(B) bondat (lat. bonitas = bonific-)

*No recollit al NGGL.

• Concret: magnificatiu; magnificant/magnificament; magnificable; magnificat
• Acció: magnificar
• Abstracte: magnificativitat; magnificència; magnificabilitat/magnibilitat; magnificació
• Circumstancial: magnificalment; magnificadament

• Concret: eternificatiu; eternificant/eternant/eternejant; eternificable/eternable/eternejat; eternificat
•  Acció: eternificar/eternitar/eternejar
•  Abstracte: eternativitat; eternificabilitat/eternabilitat/eternalitat; eternificació
•  Circumstancial: eternejament; eternificament

• Concret: duratiu; durable
• Acció: durar
• Abstracte: duraficativitat/durativitat; durabilitat; duració

• Concret: possificatiu; possificant; possificable; possificat
• Acció: possificar
• Abstracte: possificativitat/possitivitat; possificabilitat; possificació
• Circumstancial: possificament

• Concret: amador; amable; amaficat
• Acció: amaficar
• Abstracte: amaficativitat; amaficabilitat/amabilitat; amaficació/amació

• Concret: glorificatiu/gloriatiu; glorificant/gloriant/gloriejant; glorificador/gloriejador; glorificable/gloriable/gloriejable; glorificat/gloriat/gloriejat
• Acció: glorificar/gloriar/gloriejar
• Abstracte: gloriativitat; glorificabilitat/gloriabilitat/gloriejabilitat; gloriació/glorificació
• Circumstancial: gloriejament

2. Altres termes

• Concret: infinitiu; infinible/infinable; infinit
• Acció: infinir/infinitar
• Abstracte: infiniment

• Concret: elementatiu; elementant; elementable; elementat
• Acció: elementar
• Abstracte: elementativitat; elementabilitat; elementació

The doctrine of the principles was completed by that of the ‘correlatives’, an original articulation of Llull’s dynamic ontology. The correlatives had their origins in an unfolding of the nominal forms of transitive verbs: the present participle as an active form, the past participle as the passive and the infinitive as the nexus between the two. Llull thus rendered general a doctrine which Saint Augustine, in an attempt to explain the Trinitarian mystery, had applied to verbs expressing the soul’s activities (‘knowing’, ‘known’ and ‘to know’, ‘loving’, ‘beloved’ and ‘to love’, etc.). Each of Llull’s principles, therefore, once converted into essentially active forces, expanded to form the triad of their correlatives (‘Bonitas’, for example, = ‘bonificativus’, ‘bonificabile’ and ‘bonificare’; ‘magnitudo’ = ‘magnificativus’, ‘magnificabile’ and ‘magnificare’, etc.). Even Llull was aware that readers might be alarmed by such eccentric and apparently nonsensical language! But he was not talking nonsense. What he wished to express by this strained and ungainly terminology was the profound sense that God was infinitely active and fecund and that, therefore, his dignities could not remain eternally idle and sterile. From this new theory, the principle axis of Llull’s theology, could be deduced the rationality of the Trinity and the Incarnation. The theory, however, was also relevant from the philosophical point of view. As an expression of a dynamic conception of being, the correlatives set the entire edifice of Llull’s system in motion. Through them, even the world participated in the vital Trinitarian rhythm found throughout God’s creation.

[Text extracted from Who Was Ramon Llull?]

Table of the correlatives

Lullian Dignities

(B) Goodness (Lat. Bonitas = Bonific-)