Vés al contingut

Edició actualitzada

L'edició actualitzada ofereix una adaptació del text al llenguatge actual, en la qual es manté el contingut del text però no la forma, que es trasllada a un llenguatge entenedor per al públic actual.

Es pot considerar, de fet, un tipus de traducció entre diferents varietats diacròniques d'una mateixa llengua (la varietat del text i el llenguatge actual), destinada a un públic general que coneix la varietat d'arribada però no necessàriament la de partida.

Característiques

  • El punt de partida sol ser un altre tipus d'edició (diplomàtica, interpretativa, crítica o regularitzada).
  • Consisteix a adaptar lingüísticament i estilísticament el text al llenguatge actual.
  • La modernització afecta el conjunt de trets lingüístics i estilístics del text i, per tant, està condicionada pels criteris de l'editor.
  • És una traducció a la llengua moderna, que converteix un text indesxifrable —o només parcialment desxifrable— per a molts lectors en un text satisfactòriament entenedor.
  • Altera la literalitat del text (l'expressió original del text).
  • És respectuós, però, amb el sentit del text.
  • En el cas d'obres en vers, tant és possible mantenir la forma versificada com adaptar el text en prosa.
  • En algunes edicions, la versió actualitzada es pot presentar acarada a la forma original del text (via edició diplomàtica, interpretativa, crítica o modernitzada).
  • Pot incloure comentaris de l'editor que aclareixin el sentit del text.

Objectius

Les edicions actualitzades permeten fer accessible el contingut de les obres antigues a lectors poc o gens coneixedors de la llengua en què havien estat escrites.

L'objectiu d'aquest tipus d'edicions és familiaritzar els lectors d'una llengua amb uns textos de difícil accés a causa de la distància lingüística i cultural que hi ha entre el moment de producció dels textos i l'actualitat.

Es poden proposar com a eines de suport als originals, però també poden funcionar autònomament, com ho faria una traducció d'un text escrit en una llengua diferent.

No es poden utilitzar, en canvi, com a base per a cap estudi literari, filològic o històric.

Podeu trobar exemples d'edicions actualitzades de textos catalans antics als següents volums:

  • Homilies d'Organyà. Edició trilingüe, amb el facsímil del manuscrit. Edició d'Amadeu-J. Soberanas i Andreu Rossinyol; traducció de Mònica Barrieras i Robert D. Hughes. Barcelona: Editorial Barcino (Biblioteca Barcino 1), 2004, p. 49-61.
  • Jaume Roig, Espill. Edició d'Antònia Carré. Barcelona: Quaderns Crema, 2006 [edició modernitzada i versió actualitzada].

Hi ha, a més, algunes col·leccions especialitzades en edicions actualitzades de clàssics catalans medievals:

  • Tast de Clàssics, de l'Editorial Barcino. Col·lecció iniciada l'any 2011. Els textos estan adaptats per escriptors contemporanis. Els volums inclouen una breu introducció.
  • Tria de Clàssics, de l'Editorial Teide. Col·lecció iniciada l'any 1990 i integrada per dotze títols. La versió actualitzada està acarada a una edició regularitzada del text. Els volums inclouen materials didàctics (introducció, notes, imatges).
  • Biblioteca Hermes - Clàssics Catalans, de l’editorial Castellnou. Col·lecció iniciada l'any 1998 i integrada per títols medievals, moderns i contemporanis; consta de cinc textos medievals. Els volums inclouen materials didàctics (introducció, notes i comentaris, imatges, esquemes, resums, activitats).

► De vegades aquest tipus d'edició també es coneix com a edició modernitzada, però no s'ha de confondre amb el model d'edició que només modernitza els aspectes gràfics de la llengua (edició modernitzada o regularitzada).

► L'editor intervé en el text en qualitat de traductor d'una varietat diacrònica a una altra.

► En alguns casos pot succeir que algunes versions actualitzades també estiguin adaptades pel que fa a l'extensió i que presentin una versió fragmentària del text. Es tracta d'operacions diferents, l'actualització del text i la selecció de fragments que s'editen; encara que totes dues estan condicionades per una finalitat divulgativa, són independents l'una de l'altra.

Anna Fernàndez-Clot (2017)