Dementre que Evast e Aloma estaven segons que damunt és dit e tota la ciutat era exemplificada de la bona doctrina d'Evast e Aloma…

Evast, malalt i en perill de mort, demana el consell d’Aloma abans de fer testament, i recorda així que Llull, per bé que “accepta una certa quantitat de topoi presents a la literatura misògina cristiana […] també en contradiu d’altres […], com la idea que la dona no ha de tenir cap poder de decisió” (Cantavella, Dona 1 [1986]: 97). Aloma, però, es limita a assumir la voluntat del marit com a pròpia. No es pot perdre de vista —perquè és aquesta amalgama que la converteix en un personatge insòlit— que, a banda de ser un ésser intel·ligent, capaç d’entendre raons subtils i de discursejar, representa l’ideal femení de la mare i l’esposa i que, consegüentment, també s’han de complir en ella les virtuts de l’obediència i de la submissió al marit.