De gola

“De gola” inaugura el conjunt de set capítols dedicats als pecats capitals que clouen el primer llibre del Blaquerna. En aquests episodis, Llull va a l’essència de les situacions i dels personatges i basteix breus relats equiparables a exemples que suggereixen per condensació narrativa la reforma de l’orde matrimonial (Llull 2016: 24).

En aquest cas, però, el protagonista no és un laic, sinó un de tants religiosos corromputs que apareixen en les obres lul·lianes. Concretament, s’hi presenta un bisbe que peca de golosia, i se subratllen les conseqüències catastròfiques d’aquest vici, tant pel que fa a la moral com a la salut. L’episodi permet al lector participar d’alguns costums gastronòmics de les classes benestants del moment i, alhora, de les creences de la medicina medieval sobre el menjar.

No cal dir que l’exemple d’Evast i Aloma redreça el bisbe, que deixa enrere el pecat i cultiva la virtut que se li oposa, la temprança: “Glotonia és, fill, vici per superfluïtat de menjar e de beure, lo qual vici està en voler desordenat per absència de temprança” (Llull 2013: cap. V, § 8, p. 155).