En un jorn s'esdevenc que Evast e Aloma hagren pensat de llurs malalts e anaven cercar alguna persona qui els donàs a menjar…

A “De gola”, Llull presenta un bisbe que exerceix el càrrec pels delicats menjars i els divertiments que li reporta i no per complir amb la primera intenció del seu ofici:

Prelat és, fill, per intenció de regir e governar los clergues qui li són dejús, enaixí com poble és dejús príncep […]; mes lo dimoni tempta los prelats, per ço que a l’ofici de preladia hagen la primera intenció e als clergues la segona, car per aital mudament d’intencions són delicats menjars, sojorns, vanitats e honraments contra caritat, justícia, humilitat, fortitudo, per qui vera intenció és mantinguda (Llull 2013: V, 25, p. 198).

La corrupció d’aquesta figura és extraordinàriament perillosa, perquè “el bisbe ha de servir d’exemple als homes […], que sovint s’equivoquen i pequen perquè segueixen el mal exemple del bisbe” (Ripoll Perelló, Seu [2016]: 210). Llull és taxatiu en aquest sentit: “malvat religiós és tenebra e dubtança de fe, e és començament de error e infàmia de santa vida. E malvat religiós és lo pus menyspreable home qui sia” (Llull 2005: cap. 82, § 7, p. 220). Aquest efecte dòmino es desprèn del capítol, perquè els qui viuen entorn del religiós cometen els seus mateixos errors: molts canonges i clergues l’acompanyen a divertir-se fora de la ciutat i tots “aquells a qui lo bisbe tramès del paó menjaren del paó” (cap. 11, § 2, p. 133).

No es pot perdre de vista que la missió de Llull no és només la conversió dels infidels, sinó també “la «reconversió» de la cristiandat mateixa, una cristiandat allunyada dels preceptes evangèlics i, per tant, corrompuda” (Ripoll Perelló, Seu [2016]: 207).