Quan hagren menjat e degren fer gràcies a Déu, un burgès de la ciutat, lo qual havia comprat l'alberg d'Evast…

S’insisteix que la casa on vivien Evast, Aloma i Blaquerna és pròpia de burgesos, perquè s’especifica que va ser un membre d’aquest estament qui la va adquirir i, alhora, que “l’alberg […] era dels pus ancians e dels pus nobles de la ciutat” (cap. 11, § 3, p. 133).

És el mateix burgès que havia comprat la casa que tramet al bisbe un paó. Com explica Jaume Fàbrega, les carns, i sobretot l’aviram, eren una exclusiva de la gent més benestant. En aquest cas, més encara, perquè el paó és “enllardat e cuit” (cap. 11, § 2, p. 132). 

L’enllardat, conegut també amb el nom d’emborrossament, consistia en el recobriment de peces de rostir amb llenques de cansalada. La recepta la inclou mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols, al Llibre del coc (1520), que conté bàsicament àpats vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l’època. És la següent:

Emborrassament de paons o capons. Quan els paons o capons estiguin mig rostits en ast, agafa bona cansalada grassa i fes-ne llenques, amples com els pits dels paons o capons. Agafa les llenques i posa-les sobre els pits, de manera que no caiguin. Quan estigui tot ben lligat, posa-ho a coure al foc. Però abans de posar-ho al foc, posa els caps dels capons de manera que no es cremin. Després posaràs el cap, amb el bec, al carpó del capó, al llarg (Mestre Robert 2018: 245-247).