Escolàstica

És el mètode per excel·lència d'organització del saber a la universitat medieval i determina fins al més mínim detall els procediments acadèmics. El punt de partida metodològic són les arts liberals, especialment el trivi i, dins d'aquest, la disciplina clau és la dialèctica (ciència del recte raonament). La base de l'ensenyament és la lectio ('lectura'), l'exposició en profunditat dels textos, especialment, de la Bíblia i de les altres autoritats. Del comentari en ve la discussió (disputatio): es posa en qüestió el text, es raona a partir de l'autoritat, per arribar a una conclusió que el mestre determina (determinatio); naturalment, l'autoritat no es contradiu, sinó que es matisa.

L'escolàstica va potenciar la cultura escrita fins a límits insospitats. D'una banda, va desenvolupar tècniques indispensables per al bon control i gestió d'un volum molt gran d'informació escrita: els índexs, les concordances bíbliques, les compilacions de tota mena (històriques, legals, morals, naturals, de sermons, d’exemples, etc.), els florilegis d'autoritats, etc. De l'altra, va incorporar algunes innovacions de primer ordre en el món del saber: la generalització de la lletra cursiva individualitzada i de la lectura silenciosa, la utilització del paper per a l'esborrany, la producció massiva de llibres de referència, l'extensió de l'ús de la ploma d'oca en comptes de la canya, etc.

Vegeu Le Goff 1957.