Ramon Llull, autocensurat

En una primera redacció del paràgraf 4 del capítol 150 del Llibre de contemplació ("Com hom cogita [= pensa] en la gloriosa humanitat de nostre Senyor Jesucrist"), tal com la conserva el manuscrit de 1280 avui conservat a Milà, Ramon Llull va escriure això:

Tant havets vós, Sényer, enamorada la mia ànima de cogitar en la vostra humanitat que per llonga perseverança de cogitació és vijares a la mia ànima, Sényer, que eu us haja vist amb la vista corporal.

Que traduït al català actual seria: "Tant heu, Senyor, enamorat la meva ànima a pensar en la vostra humanitat que per llarga perseverança pensant-hi, li sembla a la meva ànima, Senyor, que jo us hagi vist amb la vista corporal". Però un manuscrit, una mica posterior, el de la Sapiència de Palma, que conserva la segona redacció de l'obra, transmet una lliçó significativament diferent, molt menys abrandada i molt més prudent, posant en condicional el que abans era una afirmació en present:

Tant deuria ésser enamorada la mia ànima de cogitar en la vostra humanitat, que per llonga perseverança de cogitació deuria ésser vijares a la mia ànima, Sényer, que jo us hagués vist amb la vista corporal.

Que en traducció seria: "Tant hauria d'estar enamorada la meva ànima de pensar en la vostra humanitat, que per llarga perseverança de pensament hauria de semblar-li, Senyor, que jo us hagués vist amb la vista corporal." Es dona el cas que cap a 1275, el rei Jaume II de Mallorca, a Montpeller, va fer revisar el Llibre de contemplació per un frare franciscà, que és possible que indiqués la conveniència de fer algunes modificacions com la que ara hem trobat i que van en el sentit d'obtenir un text més contingut. Així ho explica la Vida de mestre Ramon:

16. Després d’això, el rei de Mallorca, havent sentit que Ramon havia fet uns bons llibres, va enviar a dir que vingués a Montpeller, on residia en aquell moment. Quan Ramon hi arribà, el rei féu examinar els seus llibres per un cert frare menor, especialment unes meditacions que havia fet en devoció sobre tots els dies de l’any, assignant trenta paràgrafs especials a cada dia [= el Llibre de contemplació], meditacions que aquell frare, no sense admiració, va trobar plenes de profecia i devoció catòlica.

La revisió del paràgraf 4 del capítol 15 encara va una mica més enllà, perquè Ramon arriba a suprimir sencer el següent passatge:

E per la vista que la mia ànima ha imaginada en la vostra humanitat m'és donat vijares que eu haja vista corporalment la vostra mare nostra dona santa Maria e m'és vijares que haja vist mon senyor sant Joan Baptista e mon senyor sant Joant Evangelista e mon senyor sant Pere e mon senyor sant Andreu e mon senyor sant Jacme.

("I per la visió que la meva ànima ha imaginat de la vostra humanitat m'ha semblat que jo hagi vist corporalment la vostra mare, nostra dona santa maria, i em sembla que hagi vist sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista i sant pere i sant Andreu i sant Jaume.")