—Segons que és recontat s'esdevenc que un home molt savi en filosofia e en teologia…

Un cop més, s’insereix en la novel·la una seqüència exemplar, una forma breu. Aquesta mena d’episodis, presents tot al llarg del Blaquerna, esdevenen particularment recurrents des d’ara i fins al final del segon llibre. En aquest cas, el protagonista exposa un exemple on es contraposa la força corporal amb la força de coratge, i d’on es desprèn la superioritat de la darrera; com planteja el missioner al rei sarraí: “veritat és que el vostre poder corporal pot vèncer e sobrar lo meu cors, mes la força de mon coratge no pot ésser vençuda per la força de vostre coratge” (cap. 50, § 4, p. 244).

La lliçó és ben profitosa per a un cavaller. Dotats de força corporal, els membres d’aquest estament no poden perdre de vista que les armes, el cavall i el temor són només un mitjà, i que la seva qualitat més pròpia és el coratge. La noció, que adquireix en el tractat lul·lià sobre la cavalleria diversos matisos (Soler i Llopart 1989: 101), es refereix, en termes generals, a les qualitats morals del cavaller, que són sempre superiors a les armes: “On, si vols trobar nobelitat de coratge, demana a fe, esperança, caritat, justícia, fortitudo, lleialtat e a altres virtuts, cor en aquelles està noblea de coratge” (Llull 1988: III. 4).