Dementre que volien ordenar en quals ciències deguessen estudiar, un home aportà en lo capítol...

Mentre els monjos discuteixen quines ciències convindria estudiar, tenen lloc dos esdeveniments que fan evident la necessitat que aprenguin dret i medicina. L’estudi del dret canònic i del dret civil per part dels membres del clergat era del tot corrent, i la mateixa novel·la ho il·lustra. Al capítol 86, de camí cap a l’escola de predicadors, un cardenal troba:

una gran escola de lleis on hac molts escolans vestits en hàbit eclesiàstic; anà a avant e trobà altra escola plena de decretalistes qui eren en hàbit eclesiàstic (cap. 86, § 8, p. 416).

El cas de la medicina és diferent. En principi, era rar que els clergues que s'havien d'ordenar n'estudiessin. Amb tot, no és inversemblant que els monjos del Blaquerna aprenguin sobre salut i malaltia, perquè, si bé era atípic que els clergues ordenats completessin els estudis de medicina, no era estrany que s’interessessin per aquesta ciència. La presència de llibres de medicina en els monestirs és un símptoma evident d’aquesta curiositat, que testimonien també els edictes que prohibeixen als eclesiàstics exercir de cirurgià i de metge.

En general, aquest interès sorgia dels estudis de filosofia natural, que sí que formaven part del currículum acadèmic del clergat i que implicaven un primer contacte amb alguns fenòmens de la salut i la malaltia. Alhora, la curiositat per la medicina era conseqüència de l’assumpció, consolidada a partir del segle XII, que l’estudi i el coneixement racional de la naturalesa eren indispensables per a l’estudi de l’obra de la creació (García 2001: p. 70).