Beguins
Arnau de Vilanova, el 1310, definia els beguins com "les persones seglars les quals volen fer penitència en hàbit de seglar, e viure en pobresa e menyspreu de si mateixs" (vg. Soler 1998: 15). Cap al darrer quart del segle XIII es desenvolupà, a l'arc mediterrani que es dibuixa entre la Corona d'Aragó, Occitània i els diversos territoris de la península italiana, un moviment de laics que, sense renunciar al seu estat de vida, volien acostar-se a la vida contemplativa i penitent. Són grups molt propers als franciscans espirituals —el corrent més purista de l'orde, que proposava un retorn a la pobresa evangèlica—, i en molts casos pertanyien al tercer orde franciscà, el dels laics.
Cal cercar l'origen d'aquest fenomen en la voluntat de certs sectors laics de dur a terme una vida espiritual més personal i activa. Això, de retruc, els portà a una emancipació intel·lectual respecte de la tutela clerical. En principi aquestes comunitats llegien les escriptures i altres textos sagrats, principalment en vulgar, duien hàbit penitencial i vivien en els respectius domicilis però s'organitzaven al costat d'un superior, sovint un franciscà.
Tant Llull com la casa reial de Mallorca estigueren molt a prop d'aquests corrents espirituals. I tot i que no ens consta que mai Ramon arribés a ser terciari franciscà (cf. Llull, 2013 § 21, 23), sí que compleix la majoria de característiques atribuïbles als beguins: és un laic, demostra grans inquietuds espirituals —que el porten a una gran activitat intel·lectual—, du una vida penitencial i vesteix hàbit de penitent (cf. Llull, 2013 §11). Igualment al Romanç d'Evast e Blaquerna, Evast i Aloma (cap. 4) decideixen de dur una vida de beguins, per a la qual s'imposen una regla pròpia (cf. cap. 9 § 1). Per a la redacció d'aquesta regla Llull s'inspirà en el Memoriale propositi (c. 1221-1228), impulsada per l'Església per controlar, precisament, aquests grups espirituals laics.
La primera documentació del mot beguina és al Romanç d'Evast e Blaquerna, justament per fer referència a un grup de vídues penitents (cap. 25 § 3; vegeu, també, cap. 81 § 12).