—Blaquerna —digué Natana—, com podreu sostenir tant de temps tan aspra vida...

Natana, que havia demostrat ser un ésser intel·ligent, exhibeix igualment atributs típicament femenins: “s’entendreix i tot d’una se sent posseïda d’una voluntat protectora i maternal per aquell extraordinari Blaquerna que vol marxar sol al desert” (Badia 1981: 27). La preocupació és, de fet, paral·lela a la que havia expressat la mare del jove (Llull 2016: 5 § 12, p. 106):

—Amable fill —dix Aloma—, quan vós serets en l’ermitatge, què menjarets? Ni quan los draps que vestits seran romputs, què vestirets? Ni si sóts malalt, qui pensarà de vós?