Quan Natana hac tramès lo missatge, ella tornà a la finestra per...
Natana presencia una altra mostra que la vida de la dona casada és plena de dolor quan passen per davant de la finestra un condemnat a mort i els seus pares. Un cop més —i com ocorre sovint al llarg del capítol i del romanç—, l’expressió del patiment queda reforçada per una interrogació retòrica; una tècnica característica de la literatura narrativa i, alhora, de la crònica de Ramon Muntaner. Hi ha, doncs, una evidència que, “[s]i Llull en aquest episodi dels tres exemples de Natana tenia en compte el Barlaam, també volia mostrar amb el seu remake com havien progressat les tècniques didàctiques de la literatura d’acord amb els nous temps” (Badia, Barlaam [1990]: 141).
Dit això, que la jove presenciï tant l’escena del condemnat com la de la vídua i la de dona morta durant el part, en cap cas s’ha de considerar casualitat, sinó voluntat de l’Esperit Sant. Tot i això, Nastàsia amenaça la filla, malgrat que com advertia Evast la voluntat religiosa és obra “de Déu e temedora cosa és donar embargament a aquells qui proposen servir Déu” (Llull 2016: 6, § 16, p. 116). Davant l’ultimàtum, Natana invoca un cop més santa Caterina, santa Eulàlia i santa Magdalena, que li serveixen ara per expressar el seu desig de martiri.