L'abadessa e totes les dones s'amagaren e fugiren e hagren gran por de mort…
Natana assumeix la responsabilitat en les negociacions amb els parents i, així, es fa evident que el seu rol actiu dins el convent va in crescendo. Per adreçar-s’hi, s’estableix damunt la porta del monestir, a la finestra. Si en el capítol anterior era la mare qui l’empenyia cap allí, ara Natana hi apareix com a resultat de la pròpia decisió. El simbolisme d’aquests elements és evident: porta i finestra funcionen com la frontera que separa l’àmbit religiós del civil (Roca Mussons 1992: 254).