Dementre que Blaquerna parlava enaixí amb Aloma sa mare, esdevingueren al lloc on Blaquerna devia entrar en lo boscatge…

L’oració que pronuncia Evast té un component intel·lectual i teològic molt elevat en contrast amb la que pronunciarà Aloma (§ 4), que es fonamenta en l'emotivitat. Comença adreçant-se a Déu i definint-ne l'essència d'acord amb els principis de la Figura A de la primera fase de l’Art: bondat, grandesa, eternitat, poder, saviesa, amor, perfecció, virtut.

A continuació, Evast encomana el seu fill a Déu, a qui tornarà a a definir teològicament com a infinit acte pur i essència simple, per la intercessió, entre d'altres, de sant Elies i de sant Joan Baptista, models de vida eremítica. L’al·lusió a ambdues figures és significativa perquè prova que el pare s’escolta el fill, que havia apuntat que ambdós sants eren els seus referents (cap. 5, § 4, p. 103).