Depuixs que Blaquerna fo partit de Natana, fo Natana en gran pensament...

Després de la partença de l’heroi, Llull retrata Natana en plena reflexió entorn del martiri que van passar Jesucrist, santa Caterina, santa Eulàlia i santa Magdalena. Hi ha en aquest sentit una primera prova de com és de determinant la coneixença de Blaquerna per a l’heroïna, que pensa, com feia l’heroi, en tres santes. Val a dir que si Blaquerna al·ludia a santa Caterina, santa Eulàlia i santa Margarida (Llull 2016: 6, § 10, p. 113), la darrera ha quedat substituïda, en el pensament de Natana, per santa Magdalena.

Sigui com sigui, la jove no les té presents només en aquest moment, sinó que en parlarà més endavant davant les dones del convent: “Déu donà devoció a santa Caterina, santa Eulàlia, santa Margarida e a les altres màrtires com desirassen a sostenir mort per la sua amor, per ço que fos exemple als hòmens com amassen morir per honrar Déu” (Llull 2016: 20, § 9, p. 156). En cap cas, però, no s’ofereixen explicacions sobre les vicissituds que van passar els referents al·ludits, i és que tant els protagonistes del Blaquerna com el públic contemporani de Llull coneixia bé les vides d’aquelles figures; la "literatura hagiogràfica […] va tenir una presència fonamental en al baixa edat mitjana (segles XIII-XV)" (2022-2023, vol. I.1, p. 7).