L'oreneta del rei Jaume I
Una de les anècdotes més delicioses que explica el rei Jaume en el seu Llibre dels fets és la d'una oreneta que en la campanya de València, probablement al Puig, va fer el niu a l'empara de la seva tenda.
El niu, segons la crònica, era a tocar de l'escudella, és a dir, de la cobertora que en coronava l'angle superior de la tenda (un element que es pot apreciar en la pintura del setge de Mallorca):
E quan venc que en volguem llevar la host, una oreneta havia feit niu prop de l’escudella en lo tendal; e manam que no en llevassen la tenda tro que ella se’n fos anada ab sos fills, pus en nostra fe era venguda.
(Llibre dels fets § 215; traducció)
És molt probable que la història tingui un rerefons real, però també ho és que el relat que en fa el rei tingui present el que diu el salm 84,4, que parla dels ocells que troben refugi al Temple:
Tot jo sospiro i em deleixo | pels atris del Senyor. [...] Fins l’ocell hi troba casa, | l’oreneta s’hi fa un niu | on posar la fillada, | prop dels teus altars [...].
Cal tenir en compte que la Bíblia Vulgata llatina, que és la que podia tenir el rei a mà, parla d'una tòrtora (turtur) i no d'una oreneta; tanmateix, aquesta font sembla més probable, per a l'episodi, que no pas les fonts àrabs que han estat proposades en altres ocasions.