De Fe e de Veritat

Blaquerna continua el seu periple pel bosc, on ara coneix dues germanes, Fe i Veritat. Com ja havien fet els Deu Manaments, les figures al·legòriques alliçonen el protagonista i l’inclinen cap a un ideari pròpiament lul·lià. Concretament, els ensenyaments de Fe ajuden Blaquerna a prendre consciència de viure un temps clau en la història de la salvació (“temps és vingut”) en què els “sarraïns […] no volen rebre autoritats de sants ni miracles”, sinó “raons i demostracions necessàries” (Llull 2016: 37-37). Aquesta lliçó, central en el pensament de Llull, apareix en diverses de les seves obres; per exemple, al Liber de demonstratione per aequiparantiam (ROL IX / CCCM 35 [1981]: p. 221):

Els infidels no atenen a les autoritats dels fidels, sinó a les raons […]. Perquè els infidels diuen: No volem deixar la fe per una altra fe o el creure pel creure; sinó que deixarem el creure per l’entendre ben de gust.