De fortitudo, caritat
Els paral·lelismes entre Blaquerna i els cavallers de la ficció cavalleresca del segle XIII, perceptibles des del moment que el jove s’endinsa al bosc, segueixen ben presents. En aquest episodi el protagonista rescata una noia de les mans de l'home d'armes que l'ha raptada i, per tant, s'hi fan presents diversos llocs comuns de la literatura cavalleresca.
D’entrada, en aquestes novel·les és un tema habitual el segrest de donzelles. Tant és així, que al regne del rei Artús, quan un cavaller troba una dama conduïda per un altre home d’armes, pot acostar-se-li i exigir-la: “Donzella, us sol·licito d'acord amb el costum del regne de Logres” (Curtis 1985: 240) o “No us demanem res, però sens falta se’ns retornarà aquesta donzella que conduïu” (Curtis 1985: 33). Precisament perquè el rapte de donzelles és recurrent, és habitual també el tema de la seva protecció. L’heroi del Tristany en prosa, per exemple, impedeix que quatre cavallers prenguin la filla d’un rei.
Cap d’aquestes escenes, però, és idèntica a la salvació que duu terme Blaquerna, que no recupera la donzella amb un combat singular, sinó que l’allibera després de vèncer dialècticament l’home d’armes que l’ha raptada. Un cop més, doncs, Llull es fa seu un tema característic de l’esquema cavalleresc i el modifica per aplicar-lo a un ermità.