Edicions crítiques i adaptacions modernes. A propòsit dels dos 'Curials' de Barcino
L'Editorial Barcino ha publicat, dins la col·lecció Els Nostres Clàssics, una versió revisada de l'edició crítica de Curial e Güelfa de Ramon Aramon i Serra (1930-1933). Aquesta novetat se suma a la versió al català actual de l'obra feta per l’escriptor Lluís-Anton Baulenas i publicada dins la col·lecció Tast de Clàssics de la mateixa editorial. Joan Santanach explica per què tots dos tipus d'edicions són necessàries.
El nou volum de Curial e Güelfa d'Els Nostres Clàssics ofereix una revisió de l'edició crítica de Ramon Aramon i Serra (publicada entre els anys 1930 i 1933 i reimpresa el 1982) i va acompanyada d'un estudi introductori i de notes al text a càrrec de Lola Badia i Jaume Torró que aporten informació rellevant per entendre el text, fruit de dècades d'estudi d'aquesta obra. De la versió al català actual de Curial i Güelfa a cura de Lluís-Anton Baulenas, n'ha parlat Raquel Parera en un article a Manícula.
Les dues novetats de Barcino són dues edicions ben diferents d'aquesta gran novel·la del segle XV: responen a necessitats diferents i ofereixen una aproximació diferent al text. Totes dues, però, són complementàries i necessàries. Ho posa de manifest Joan Santanach en un article publicat a la revista digital Sonograma Magazine: "A propòsit dels dos Curials de Barcino" (gener del 2019).
En aquest article, Santanach explica quines són les principals característiques i les funcions d'aquests dos tipus d'edicions, i remarca que comptar amb edicions crítiques dels textos és imprescindible per fer intel·ligible una obra antiga i per adaptar-la a la llengua actual amb criteris fiables.
Us en deixem un tast:
Traslladar al català del segle XXI la llengua d’unes obres escrites fa uns quants segles —cinc, gairebé sis, en el cas del 'Curial'—, requereix comprendre’n correctament cada passatge i cercar com expressar-ne el sentit de manera que un lector actual el copsi sense dificultats.
Pròpiament, però, la tasca de modernització lingüística d’un text antic comença bastant abans que l’adaptador traslladi la primera frase del text a la llengua actual. L’objectiu de fer intel·ligible una obra antiga implica, abans de res, estudiar-ne la tradició textual que ens n’ha arribat —és a dir, els manuscrits i/o les edicions— per tal de detectar-hi les errades i modificacions que s’hi hagin introduït durant el procés de transmissió. [...]
L’anàlisi de la tradició textual dels llibres antics ha de conduir a la detecció de passatges erronis i a proposar-hi esmenes. Les errades només es poden detectar a partir d’un coneixement aprofundit de la llengua de l’obra i del sentit del text. D’aquí la importància dels estudis lingüístics, contextuals, culturals i històrics. [...]
Es tracta d’una feina llarga i complexa, sovint ingrata, però que té per objectiu recuperar les paraules de les obres, o si més no aproximar-se tant com sigui possible, a partir dels testimonis que ens n’han arribat, a la versió que en van escriure els seus autors.