Quan Evast hagué concebut aquesta voluntat, l'endemà al matí després de missa...
És en aquest punt que Aloma i Evast estableixen la regla segons la qual es regirà el seu matrimoni continent, que, val a dir-ho, "té totes les característiques d’un model de santedat laic" (Badia 1981: 34). En aquesta línia, va ser després que Ramon Llull escrivís el Blaquerna que la Santa Seu va proposar unes directrius per controlar els grups de penitents. Fins aleshores, l’única regla que existia era el Memoriale propositi i, de fet, la regla de vida que adopten Evast i Aloma s’ha de considerar una derivació d’aquell text i, consegüentment, un indici de la seva "difusió, directa o indirecta, […] en terres catalanes" (Soler 1998: 6). Dit això, malgrat que des d’aquest moment l’opció dels esposos queda definida com a estat penitencial, ni ara ni més endavant són qualificats pròpiament ni de terciaris ni de beguins.