Blaquerna pres comiat de Natana. Amor, que no segueix manera, en plorant...

“Tot el que Natana diu a Blaquerna al llarg de l’escena de la «temptació» hem d’entendre-ho dictat per amor” (Badia 1981: 27). La conversió de l’heroïna femenina en una enamorada de Crist no elimina el que sent per Blaquerna —a qui, de fet, tindrà present tota la vida—, cosa que té efectes sobre el seu discurs: a banda d’acréixer la seva capacitat dialèctica, resulta que fa que el seu parlament no segueixi manera; a la novel·la, són diversos els llocs en què es relaciona l’amor amb una aparent manca de convencions retòriques (Llull 2016: 53). En aquest cas concret, l’oblit de les convencions empeny Natana a demanar a Blaquerna que la recordi, en una expressió d’emotivitat a la qual Blaquerna respon amb la racionalitat habitual: “Llull no ens reporta les paraules que dirigeix a la noia; la fredor queda així accentuada pel discurs indirecte. El resultat és que Natana s’endú l’adhesió emotiva del lector (almenys del lector modern)” (Badia 1981: 28).