—Aloma —dix Evast—, entre les altres coses que hom fa en est món per amor de Déu…

Evast dictamina, en una mostra de caritat i humilitat, que els seus béns siguin destinats a la construcció d’un hospital per assistir els pobres i que l’enterrin discretament. La decisió torna a fer evident que els esposos, malgrat que en cap moment són qualificats pròpiament com a tals, s’han de considerar beguins, perquè: “Els principals valors dels beguins, que comparteixen, és clar, amb els espirituals franciscans són la pobresa radical, la pietat, sobretot penitencial i centrada en la passió de Jesús, la caritat activa (assistència als pobres i malalts, fundacions d’hospitals) i la continència sexual” (Soler 1998: 7). 

Val a dir que, per bé que Evast ho porta a l’extrem perquè mana que el conjunt de les seves possessions siguin destinades a la caritat, la realitat és que “tots els testadors, siguin laics o eclesiàstics, pertanyents als estaments socials més elevats o fins i tot a alguns dels inferiors, si disposen de béns, es recorden dels pobres i de la majoria de les institucions benèfiques i, amb generositat, els afavoreixen, segons les possibilitats” (Batlle i Gallart 1987: 10).