Evast vené son alberg, del qual hac molts diners, e edificà hospital en un lloc molt covinent de la ciutat…

La fundació de l’hospital implica un salt qualitatiu en la vida com a penitents d’Evast i Aloma, perquè la regla segons la qual s’havien regit en un primer moment només obligava a donar l’excedent als pobres (cap. 9, § 1, p. 127-128). Aquest darrer canvi en la seva vida com a penitents torna a fer explícit el vincle entre Evast i Homebò de Cremona (†1197), que practiquen el treball entès com a caritat d’una mateixa manera: després de la conversió, Homebò també abandona els negocis i es dedica a tenir cura dels malalts i a repartir aliments entre els pobres. Alhora, la dedicació assistencial és un indici més que els representants del matrimoni al Blaquerna són beguins, perquè aquest col·lectiu es relacionava habitualment amb l’exercici de la caritat hospitalària.

Pel que fa als canvis amb relació a la regla fixada inicialment, també convé destacar que no imposava l’obligació de captar per menjar. Aquest gest, lluny de ser percebut unívocament com a actitud modèlica, hauria estat, en la societat del segle XIII, marcat per la polèmica. Així ho acusa, per exemple, la disposició del Consell de València del 6 de novembre del 1395:

que algun beguí privat o estrany que haja muller o fills, o alguna beguina privada o estranya que haja marit o fills, e que qualsevol d’ells haja haüd ofici, no gos ne presumesca mendicar o acaptar.