Molt plac l'art e la manera d'elecció a totes les dones, e totes digueren que segons aquella art no podia hom errar en elecció…

Les monges, que prenen la determinació de dur a terme totes les eleccions segons el mètode lul·lià, també “trameteren encercar l’art e aprengueren aquella” (cap. 24, § 8, p. 169). El beat presenta en aquest capítol una gran varietat de models que deixen del tot clar que les dones són receptores potencials de l’Art (Ripoll Perelló 2016: 112). Més encara, però, Llull especifica que aquest grup de dones adquireix el coneixement de l’Art al cap “pocs dies” (cap. 24, § 8, p. 169); un apunt que és significatiu perquè contrasta amb el fracàs de Llull a París i, en general, amb l’opinió dels detractors del beat, que van subratllar la dificultat de l’Art lul·liana.

L’aplicació de l’Art permet, si més no, constatar una obvietat: que Natana, que encarna el model femení de la dona en l’estament religiós, ha de convertir-se en abadessa. Que el resultat sigui l’únic possible, més enllà de provar l’eficàcia del sistema lul·lià, s’alinea amb el funcionament de l’Art en general: “l’art és un mecanisme que comprova, «demostra», segons el lèxic lul·lià, les veritats bàsiques, com el Déu creador, la Trinitat, l’Encarnació” (Badia 1981: 27).