Els flaons no són bons per esmorzar

A l'edat mitjana, la cura dels infants fins als 8 anys corresponia a la mare, sempre sota la supervisió del pare. Al capítol 2 del Blaquerna, Llull explica amb detall com van criar Evast i Aloma el seu fill, d'acord amb els costums de l'època.

Al paràgraf 6 d'aquest capítol, l'autor introdueix un episodi en què detalla la dieta que Aloma dona al seu fill un dia d'escola i la correcció que hi introdueix Evast:

Un dia s’esdevingué que Aloma donà a son fill, quan havia d’anar a l’escola, com a desdejuni, carn rostida, i li donà un flaó que mengés a l’escola si tenia gana de menjar. Quan Evast ho sabé, reprengué en gran manera Aloma i li digué que hom no ha de donar de menjar als infants al matí sinó pa tan solament, per tal que no s’acostumin a ser golosos ni llépols i perquè no perdin l’apetit de menjar a taula quan és hora de dinar; car, en menjar pa sol, els infants no hi troben tal gust que constrenyin a natura les seves operacions per molt menjar. I per això ni al matí ni al berenar hom no ha de donar menjar als infants sinó pa tan solament i, encara, de pa, hom no els n’ha de donar si no en demanen.

Aquest és un dels primers testimonis de la paraula flaó, un pastís de farina farcit de formatge, brossat o crema, encara avui ben característic de la gastronomia de Menorca, Eivissa o Formentera. Carn rostida i flaó no hi ha dubte que són un esmorzar massa contundent per a un infant, com retreu Evast a Aloma.

Ja teniu a la vostra disposició, en el nostre taller, l'anotació corresponent a aquest paràgraf i a tot aquest capítol de la novel·la.