Simone Sari

Universitat de Barcelona

Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Siena (2009). És membre del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona i investigador postdoctoral al projecte ERC Ioculator seu Mimus. Performing Music and Poetry in Medieval Iberia (Universitat de Barcelona), dirigit per la Dra. Anna Alberni. Ha estat investigador del projecte Christianus Arabicus. Ramon Llull (1232-1316): a Vernacular Writer Between Christianity and Islam (Maria Skłodowska-Curie Individual Fellowships, 2017-2019), en el marc del qual ha preparat una nova edició crítica dels Cent noms de Déu de Ramon Llull. També ha format part del projecte de recerca Recercaixa El llegat trobadoresc en la construcció de la identitat europea: l'aportació de les corts catalano-aragoneses medievals (Universitat de Girona), dirigit per la Dra. Miriam Cabré.

S’ha dedicat principalment a la producció poètica de Ramon Llull, sobre la qual ha publicat diversos articles. És autor de l'edició crítica de les Hores de nostra Dona i del Desconhort de nostra Dona (NEORL XI, 2012), d'edicions divulgatives d’obres en vers de Llull i de traduccions a l’italià d'obres catalanes medievals (Vita Christi d’Isabel de Villena, 2013; Llibre de santa Maria de Ramon Llull, 2017).

Articles signats

Les (molt riques) Hores de Ramon Llull

A la tardor de l'Edat Mitjana els devocionaris particulars anomenats llibres d'hores van tenir una gran difusió entre els laics; sovint eren manuscrits d'una gran riquesa en l'ornamentació i en les il·lustracions, com Les molt riques hores del Duc de Berry (1412-16) o, en àmbit català, el Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra (1342), amb miniatures de Ferrer Bassa i el seu taller. Les Hores de nostra Dona i els Cent noms de Déu són dues obres de Ramon Llull que poden ser llegides en el lloc dels himnes i dels salms de l'ofici litúrgic de les hores. Aquest tipus de lectura és evident, per exemple, en un manuscrit del segle XIV que es pot definir com un autèntic llibre d'hores lul·lià. Per mostrar com funciona aquesta reinterpretació lul·liana de l'ofici diví, hem volgut rescatar aquest magnífic testimoni i posar-lo a l'abast dels lectors actuals.

Categoria

Edició de textos

Publicacions

'Cent noms de Déu': muntatge orientalista i nova litúrgia

Ramon Llull és el primer autor cristià que parla de la veneració islàmica dels noms de Déu, i ho fa en una obra formada com un recull de pregàries rimades, escrita en català i dedicada al papa: els Cent noms de Déu. Tradicionalment, aquesta obra ha estat llegida com un text antislàmic, però diversos indicis posen de manifest que, en realitat, planteja un diàleg entre el Cristianisme i l'Islam d'una forma ben innovadora. El filòleg i lul·lista Simone Sari, que està preparant una edició crítica dels Cent noms de Déu, explica per què aquesta obra es pot considerar un pont entre les dues religions.

Categoria

Edició de textos

Història

Royal MS 15 D II, f 131r (detail), England, c 1310

El jorn del judici no ens farà tornar els cabells grisos?

Fent l'edició crítica dels Cent noms de Déu de Ramon Llull, Simone Sari ha topat amb un passatge que presenta una lectura dubtosa sobre allò que passarà el dia del judici als qui no honren Déu: no podran "grisejar", és a dir, els cabells no se'ls tornaran grisos. En aquest article ens explica què vol dir aquesta lliçó, d'on prové i quin valor té en el conjunt de la tradició textual dels Cent noms.

Categoria

Edició de textos

Llengua

El traductor, l'únic lector lúcid

Diu François Vaucluse, escriptor i traductor, que els autors temen els traductors perquè aquests són els únics lectors veritablement lúcids. Una traducció a l'italià d'un fragment del Blaquerna ens ha fet adonar d'un error de puntuació de l'edició catalana. El cas és que els manuscrits més antics de l'obra ja donaven pistes segures sobre com calia llegir el passatge en qüestió.

Categoria

Edició de textos

Traducció