Albert Soler Llopart

Universitat de Barcelona

Vilanova i la Geltrú, 1963. Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1991); premi extraordinari de doctorat. Professor de literatura catalana medieval. S’ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIII; sobretot, en Ramon Llull. És autor de les edicions crítiques del Llibre de l'orde de cavalleria (1988), del Llibre d'amic i amat (1995), del Romanç d'Evast e Blaquerna (2009, en col·laboració amb Joan Santanach) i del Llibre de contemplació en Déu (2016, en col·laboració amb Antoni I. Alomar, Montserrat Lluch i Aina Sitjes). Ha publicat el llibre Ramon Llull as a Vernacular Writer: communicating a New Kind of Knowledge (Londres: Tamesis, 2016), juntament amb Lola Badia i Joan Santanach. Ha publicat articles especialitzats a revistes com Caplletra, Estudis romànics, Llengua & Literatura, Studi medievali, Studia lulliana, Traditio. Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner. És membre de la comissió editora del Patronat Ramon Llull, des de 1998 i director de la mateixa des de 2008. És membre del Centre de Documentació Ramon Llull. Coordina, juntament amb Lola Badia, la Base de Dades Ramon Llull. Dirigeix el Nou Glossari General Lul·lià i, juntament amb Joan Santanach, el projecte Manícula: taller d'edició i anotació de textos. Ha estat director del Departament de Filologia Catalana entre 2009 i 2013.

Articles signats

La pesta bubònica. Bíblia de Toggenburg (1411)

Les pandèmies i la literatura

Buscar llocs salubres enmig d'una epidèmia ha estat una reacció freqüent en els nostres dies, en la crisi del Covid-19, i també a l'Edat Mitjana. Només que ara potser tenim més informació que llavors com per sortir corrent i més criteri per fer front a les terribles conseqüències d'una pandèmia. Bernat Metge va retratar, a la seva inacabada Apologia, aquesta situació i com un personatge es diposa a fugir de Barcelona cames ajudeu-me.

Categoria

Curiositats

Història

El traductor, l'únic lector lúcid

Diu François Vaucluse, escriptor i traductor, que els autors temen els traductors perquè aquests són els únics lectors veritablement lúcids. Una traducció a l'italià d'un fragment del Blaquerna ens ha fet adonar d'un error de puntuació de l'edició catalana. El cas és que els manuscrits més antics de l'obra ja donaven pistes segures sobre com calia llegir el passatge en qüestió.

Categoria

Edició de textos

Traducció

Reconstruir les figures de l'Art de Ramon Llull

Ramon Llull és un escriptor extraordinàriament creatiu en les estratègies comunicatives que desplega. No és només autor d'una extensíssima obra textual, sinó que també és el creador d'un ampli i variat aparat de figures gràfiques que acompanyen molts dels seus textos. Per això, en la tasca d'edició de les seves obres cal fer atenció al text que transmeten els manuscrits, però cal no descuidar el format d'unes figures que el mateix Llull va dissenyar amb molta cura. Us expliquem com hem reconstruït les figures de l'Art demostrativa, que es publicarà enguany a la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull.

Categoria

Codicologia

Edició de textos

Més val riure que escriure

Mentre preparem l'edició Art de fer e solre qüestions de Ramon Llull ens trobem amb una sorprenent defensa del riure enfront d'una tasca intel·lectual tan seriosa com l'escriptura. Potser és que hi ha un Llull goliardesc que desconeixíem? Un Llull que contradiu la seva pròpia tasca ingent com a escriptor i prefereix el viure disbauxat? Aquesta obra (Nàpols 1294-1295) és un dels últims textos lul·lians que resten encara inèdits; enguany ha de veure la llum, a cura de Joan-Carles Simó, com a volum XIX de la NEORL.

Categoria

Curiositats

Edició de textos