Vés al contingut

Albert Soler Llopart

Universitat de Barcelona

Vilanova i la Geltrú, 1963. Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1991); premi extraordinari de doctorat. Professor de literatura catalana medieval. S’ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIII; sobretot, en Ramon Llull. És autor de les edicions crítiques del Llibre de l'orde de cavalleria (1988), del Llibre d'amic i amat (1995), del Romanç d'Evast e Blaquerna (2009, en col·laboració amb Joan Santanach) i del Llibre de contemplació en Déu (2016, en col·laboració amb Antoni I. Alomar, Montserrat Lluch i Aina Sitjes). Ha publicat el llibre Ramon Llull as a Vernacular Writer: communicating a New Kind of Knowledge (Londres: Tamesis, 2016), juntament amb Lola Badia i Joan Santanach. Ha publicat articles especialitzats a revistes com CaplletraEstudis romànicsLlengua & LiteraturaStudi medievaliStudia lullianaTraditio. Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner. És membre de la comissió editora del Patronat Ramon Llull, des de 1998 i director de la mateixa des de 2008. És membre del Centre de Documentació Ramon Llull. Coordina, juntament amb Lola Badia, la Base de Dades Ramon Llull. Dirigeix el Nou Glossari General Lul·lià i, juntament amb Joan Santanach, el projecte Manícula: taller d'edició i anotació de textos. Ha estat director del Departament de Filologia Catalana entre 2009 i 2013. 

Articles signats

Fent l'edició del Llibre de contemplació de Ramon Llull ens trobem amb una curiosa variant en els manuscrits: uns diuen que la segona part de la vida comença als 40 anys però altres diuen que comença als 25 anys. En què quedem?

Categoria
Puça de mar

Acabem de descobrir una forma del mot puça que havia quedat amagada en els antics manuscrits del Llibre de contemplació de Ramon Llull.

Categoria

Segons sant Vicent Ferrer l'hostilitat que hi ha entre els humans i els animals es deu al fet que nosaltres vam ocupar l'espai vital que estava destinat a les bèsties.

Categoria

Una de les anècdotes més delicioses que explica el rei Jaume en el seu Llibre dels fets és la d'una oreneta que en la campanya de València, probablement al Puig, va fer el niu a l'empara de la seva tenda.

Categoria
Manuscrit de la Biblioteca Ambrosiana, Milà

Des de fa més de 20 anys, un equip, que en l'actualitat està format per cinc persones, treballa en l'edició crítica de l'imponent Llibre de contemplació en Déu de Ramon Llull. El 2016 la "Nova Edició de les Obres de Ramon Llull" (NEORL) va publicar-ne el primer volum. Per a final del 2018 està prevista l'aparició del primer tom del segon volum. Seran dos del total de sis previstos.

Categoria
Calces medievals d'home

Al cap. 153 (paràgraf 4) del Llibre de contemplació de Llull, els manuscrits presenten una curiosa discrepància: allà on el més antic diu causes, els altres diuen cases. Què deu ser el que en realitat va escriure Ramon?

Categoria
Flaó d'Eivissa

Al capítol 2 del Blaquerna, Llull explica amb detall com van criar Evast i Aloma el seu fill, el personatge que dona nom a la novel·la. Un dia, per esmorzar, Aloma dona carn rostida a Blaquerna; i, encara, per si té gana a mig matí, un suculent flaó per menjar a l'escola. Evast troba que aquesta dieta és excessiva i molt incovenient per a un nen.

Categoria

En ple setge de Barcelona, durant la Guerra de Successió, més d'un centenar de manuscrits de Ramon Llull van ser transportats més enllà de les línies enemigues i van emprendre un llarg viatge fins a Alemanya. L'11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques tenien instruccions precises del rei Felip V de buscar aquests còdexs i preservar-los, però ja era massa tard. Des de 1803, són a Munic després d'haver passat per Düsseldorf, Magúncia i Mannheim. Un d'aquests manuscrits era el del Romanç d'Evast e Blaquerna, que estem anotant; si s'hagués perdut en tan atzarós periple, avui no podríem llegir aquesta novel·la.

Categoria
"La alcavota", Johannes Vermeer, 1656

En els treballs d'edició del Llibre de contemplació de Ramon Llull ens trobem amb una sorprenent variant en els manuscrits: el més antic conté un passatge sobre els alcavots, les alcavotes i l'alcavoteria, que ha estat substituït a la versió llatina de l'obra, dirigida pel mateix Llull, i en manuscrits catalans posteriors per un passatge que parla dels corredors de mercaderies. Per què va voler amagar Llull aquest innoble ofici?

Categoria

La Biblioteca Ambrosiana de Milà custodia un dels còdexs datats més antics de la literatura catalana: el Llibre de contemplació de Ramon Llull, acabat de copiar per Guillem Pagès el juliol de 1280. Aquest venerable manuscrit, objecte de moltes i variades circumstàncies al llarg de la seva història, conté una veritable "col·lecció" de manícules als seus marges. Som a Milà, treballant en l'edició del segon volum de l'obra, que ha de veure la llum el 2020, i us n'oferim una mostra.

Categoria